Vam arribar a casa, desprès d’una nit llarga, havíem anat a aquell bar, on el temps semblava que ens passava com si res. Com sempre vam demanar un parell d’ampolles de cava, per poder parlar tranquils, i entre xarrup i xarrup, poder fer un glop de la teva saliva. Vam parlar, vam parlar molt i de coses molt diverses. Al tornar cap a casa em vas ficar aquella música que saps que em posa tota xopa, ho feies expressament. Al arribar com deia, vas recordar que estàvem sols, que ningú ens podia molestar. Jo vaig anar cap a l’habitació, em vaig quedar nua del tot, mentre sentia com tu encara tenies ganes de tocar el piano que feia temps que t’esperava. Em vaig asseure al sofà, tota nua, per veure si així ho entenies... Em vas fer patir, pensava mentre tocaves el piano, que em tocaves a mi i això augmentava la meva calentor. Al final ho vas fer, et vas aixecar del taburet i vas decidir tocar-me, tal i com a mi m’agrada que ho facis. Els teus ulls em miraven com buscant una aprovació ja donada, vas fer-me l’amor amb aquella tendresa tant teva, tant del pianista que toca cada tecla al moment en que ho ha de fer, i que sap com ho ha de fer. Vas plenar la meva vulva de plaer intens, ens vam abraçar i ens vam adormir, pensant que el temps al despertar-nos no hauria passat.
